jueves, 11 de junio de 2009

Les Manipulacions Genètiques.

La expressió o manipulacions genètiques fa por. Avoca rarament imatges positives, malgrat això, l’èsser humà manipulava altres éssers vius molt abans de la descoberta del codi genètic. Seleccionant espècies animals, l’ésser humà ha anat afavorint determinats caràcters que responien a les seves necessitats. Ha fet que produicin els gossos més fidels. Els caballs més ràpids o les vaques que donaven més llet.
L’engenyeria genètica és una tecnologia relativament nova que consisteix en manipular el material genètic per respondre les necessitats precises com el tractament de les malalties hereditàries.
Avui dia es possible aïllar un gen determinat. Però com es poden asegurar de trobar algun gen quan sabent que només coneixen una petita part dels 100.000 gens que porten als postres cromosomas.
Es tracta doncs de retallar amb l’ajuda d’enzims específics l’ADN d’una cèl·lula en centenars de milers de trossos i d’emportar casdascun d’aquests trossos a una bacteria. Després s’ha de localitzar la bacteria que conté el fragment d’ADN que correspon al gen que busquen.

Característiques dels éssers vius

Els fills hereten caracters dels pares.
La gran diferència és que els éssers vius són capaços de fer còpies de si mateix, mentre que l'altre, matèria inerta, no.
Els èssers vius evolucionen: La diversitat és la que permet la seva adaptació als diferents ambients(base de l'evolució).

Qué ès el gen?
Avui anomenen gens a les <MENDEL>>.
Fenotip: Caràcter manifestat (altura de la planta, color de pèssol).
Genotip: El constitueixen els factors hereditaris que es reben dels progenitors.
Cèl·lula: Unitat bàsica dels organismes vivents. Poden distingir:
-Paret Cel·lular
-Nucli
-Citoplasma
Cromatina: Substància de color que es troba al nucli.
Cromosomes: Filaments condensats per la cromatina.
Els gens estan fets per proteïnes, ADN i una barreja de tots dos.
L'ADN: doble hèlix( estructura tridimensional d'aquesta molècula.
·Dos científics: - James Watson
- Francis Crick
Els gens es copien duplicant la molècula d'ADN.
La duplicació s'aconsegueix gràcies a l'aparellament selectiu de les bases A-T i C-G que funcionen com un motlle per replicar el material genètic.


On són els gens?


Cromatina i Cromosomes: Un fisiòleg alemany, va descobrir en els nuclis de les cèl·lules una substància de color que anomena cromatina. Durant la divisió cel·lular, la cromatina es condensa en filaments que després foren anomenats cromosomes.

Fecundació i dotació genètica: Walter Sutton va observar en les cèl·lules de la llagosta, els cromosomes aparèixen en un sol lloc, mentre que en la resta de cèl·lules no feia per parelles.
Totes les cèl·lules tenen 23 parelles de cromosomes, menys les cèl·lules sexuals.








lunes, 23 de marzo de 2009

3.3 Un escenari per a la vida
Un interior molt calent
Això vol dir un vulcanisme molt intens. Com que la majoria dels continents
encara no s’havien format, gairebé tot el vulcanisme era submarí.
Molts organismes primitius(bacteris i
similars) viuen en aigües molt càlides
riques en minerals dissolts sense necessitat de
l’energia solar.





Una atmosfera densa sense oxigen en un planeta oceànic.
En la protoatmosfera no hi havia oxigen i ,
per tant, tampoc ozó que protegís la
superfície del planeta dels mortífers raigs
ultraviolats, capaços de destruir tot signe de
vida, per la qual cosa la vida ho hauria tingut
molt difícil per prosperar si no hagués estat
protegida sota un gran gruix d’aigua.
Així que l’escenari seria un planeta oceànic amb volcans submarins.

3.5 El que pensem avui dia sobre l’origen de la vida.

- Hipòtesis metabòlica: petites molècules senzilles es van aïllar del medi amb una
membrana, amb la qual cosa s’iniciava una sèrie de processos químics de
complexitat creixent, fins que la unitat es va reproduir.
- Mon ARN: actualment alguns bioquímics proposen que molécules, sorgides a
l’atzar d’ARN, capaces de replicar-se mitjançant mutacions van iniciar la cadena
de l’evolució.

3.6 La vida, al començament i ara

De moment no se sap com van poder ser les primeres molècules vives,amb capacitat
d’autoreplicar-se . El que sí que es pot comprovar és que la vida ja va deixar de
la seva empremta a les roques.
Els homes, les plantes i els animals i la resta dels éssers vius no van aparèixer al mateix
temps a la terra, i no sempre han tingut l’aparença que coneixem actualment, però tots
compartint el mateix origen.
La vida està en constant evolució i totes les especies, tant les que existeixen avui sobre la
terra com les que van desaparèixer, estan relacionades entre si i tenen un origen comú: una
simple bactèria primitiva de la qual totes deriven.
Es molt difícil imaginar a que es semblava realment la terra quan va aparèixer la vida, fa 3.800 milions d’anys. Però la majoria dels científics pensen que estava coberta d’aigua i permanentment sotmesa a sismes gegants. Els volcans probablement eren nombrosos, i “escopien” el foc que pujava de les profunditats del globus. Intensament bombardejada per meteorits, la terra primitiva no era gens favorable per a la vida. Especialment, perquè l’atmosfera era molt rica en gasos de tot tipus, menys en oxigen. Fou aquesta combinació de gasos i d’aigua calenta pels volcans que va formar una espècie de “caldo” de cultiu on van aparèixer els primers components de la vida, que desprès es va ressemblar per formar la primera cèl·lula vivent.

jueves, 12 de marzo de 2009

1. Dades bàsiques

Títol: Romeu i Julieta
Director: Baz Luhrmann
Any d’estrena: 06/03/1997
Nacionalitat: EEUU
Durada: 115 minuts
Llengua en què l’heu vist: castellà
Actors i actrius:

Senyor Capulet:
Patriarca de la família Capulet.
Senyora Capulet: Mare de Julieta.
Julieta: Filla dels Capulet, i protagonista de l’obra.
Tibalt: Cusin de Julieta i nebot de la Senyora Capulet.
Senyor Montagut: Patriarca de la família Montagut.
Senyora Montagut: Mare de Romeu.
Romeu: Fill dels Montagut, i protagonista de l’obra.
Benvolio: Cusin i amigo de Romeu.
Pedro, Sansó i Gregori: Servents de la casa dels Capulet.
Abraham i Baltasar: Servents de la casa dels Montagut.
Fra Llorenç: Fra franciscà, amigo de Romeu.
Paris: noble, parent del Príncep i pretenent de Julieta.


2. Sinopsi i argument:

Aquesta pel·lícula comença parlant de la dissort de Romeu per un amor no
correspost, també narra l’odi entre les dues famílies, els Montaguts i el Capulets. Els
amics de Romeu s’assabenten casualment d’una festa de disfresses en casa dels
Capulets, i obliguen a assistir a Romeu( ell no vol però finalment anà). Allí coneix a
Julieta i s’enamora locament sense saber a quina família pertany i tampoc sap el seu
nom. Aquella mateixa nit ambdós s’assabenten de d’identitat de l’altre, però de totes
maneres ningú renúncia al seu amor i finalment decideixen casar-se.
Romeu mana a dir a Julieta mitjançant la seva mestressa la data de l’enllaç i al dia
següent es produeix la boda de forma secreta. Desprès d’allò hi ha una disputa entre
el cusin de Julieta i un amic de Romeu, en el qual mor l’amic de Romeu. Aquest per
venjar al seu amic mata al cusin de Julieta, per la qual cosa en desterrat de la ciutat.
La nit que Romeu es exiliat va a casa de Julieta i consuma el matrimoni, doncs part
cap a Mantua on espera noticies del capellà per poder regressar. El pare de Julieta
fitxa la boda de la seva filla amb Paris en pocs dies sense el consentiment seu. Doncs
Julieta per a escapar de la traïció del seu marit, idea junt amb el capellà un pla en el
qual ella es veu un líquid que la deixa dormida com si estigués morta fins que Romeu
pugui trobar-se amb ella. El capellà envia una carta a Romeu per a que sàpiga el que
havia passat, però la carta no arriba al seu destí a temps, el noi compra un verí i va cap
a la tomba de Julieta quan s’assabenta de la seva mort. Una vegada allí es veu el verí i
quan Julieta es desperta el ve mort i no pot soportar el dolor i es suïcida amb una
pistola que portava Romeu.
Es una tragèdia escrita per William Shakespeare que descriu la relació sentimental de
dos joves enamorats que les seves morts aconsegueixen desfer la rivalitat entre les
seves respectives famílies. Es una de les posades en escena més populars d’aquest
escriptor.

Els seus protagonistes son considerats com els clàssics arquetipus de l’amor prohibit.
El guió esta basat en un conte italià de 1562 provinent de l’autoria d’Arthur Brooke,
que ha segut traduït a vers i titulat The Tragical History of Romeus and Juliet per
després ser adaptat a prosa. Shakespeare va crear i desenvolupar els seus propis
personatges secundaris con tal de estendre la historia original.
Romeo y Julieta ha segut adaptada en numerosas ocasions al teatre, cine, musicals i
òperes.Durant la
Restauració anglesa, l’ interès fou agafat en la mateixa, sent revisada
per
William Davenant. Resulta destacable la versió de David Garrick, del s. XVIII
que contenia varies escenes modificades i algunes remocions que va considerar com
"indecents", l’adaptació operística de
Georg Benda que va ometre també varies
seqüències d’acció, a més de contar amb un final feliç, la representació realista de
Charlotte Cushman, l’obra de John Gielgud, el musical Amor sin barreras, així com
la
pel·lícula homònima de 1936 i el títol cinematogràfic Romeu i Julieta.
Anem altra vegada a la pel·lícula, el final es tràgic i infeliç, ja que els dos
protagonistes moren però no es veu clar si les dues famílies han deixat de tenir els
problemes que tenien.

3. Personatges:
Protagonistes:
Romeu: Era alt, ros ,ulls blaus, prim, somniador, enamoradís, noble, filosòfic i molt
dramàtic. Esta disposat a tot per amor, com es morir per la seva amada.
Julieta: Pell blanca, ulls blaus, prima, rebel, liberal i també somniadora. Al principi
de la pel·lícula es veu com una persona submisa i obedient a les ordres dels
seus pares, des de que veu a Romeu en la festa no pot deixar de pensar en
ell, i el recorda i l’estranya en tot moment.

Antagonistes:
Fra Llorenç: es el que pilla als amants. Ell pensa que amb el matrimoni dels dos
joves podria haver i/o existir la pau entre les dues famílies. També va
ser el que va crear el tràgic pla de la mort fingida de Julieta, i està
sempre preparat per ajudar a Romeu i a Julieta amb el seu amor.
Della Scala: Príncep de Verona.
Mercuri i el Comte de Paris: son parents del príncep de Verona.
Patge de Paris( Fra Joan: es el missatger que va fracassar en la missió d’avisar a
Romeu sobre el pla que van tenir).
Apotecari: Vent el verí a Romeu.

Secundaris:
Montaguts: els pares de Romeu.
Benvolio: es el nebot dels Montaguts.
Abraham i Baltasar: Criats dels Montaguts.
Capulets: Pares de Julieta.
Tebald: es el nebot dels Capulets.
La mestressa de Julieta: es la nodrissa de Julieta, còmplice de Julieta, li dona molts
consells.
Pedro , Sansó i Gregori: Criats dels Capulets.

4. Temes Plantejats:

L’odi: l’enfrontament que mantenen les dues famílies.
L’amor: la passió que reflecteixen els amants, es pot veure que sis dies dura
l’enamorament, es casen, tenen la seva nit de bodes i succeeix la tragèdia.
Es el típic amor impossible per la rivalitat de les dues famílies.
La tragèdia: l’amor entre Romeu i Julieta es tràgic des de el principi al ser obligats a
trobar-se amagats i el destí vol que els amants permanezcan en pau i sempre
junts amb la seva tràgica mort.

5. Espai i temps:

Es situa en Verona - Florència- Itàlia.
Te lloc durant la major part del segle XX. Les dues famílies son d’elevada classe
social, els dos tenen diners.
Els espais interiors demostren l’estament en que es troba les famílies, quan fan les
festes dins la casa i fora al jardí i com anava la gent vestida. En el cas de Romeu no
es nota allò però en una escena els seus pares apareixen en una limusina i dona a
entendre que també son rics, a més les dues famílies no estan enfadats per ser rics o
no, sinó perquè sempre han seguts rivals.
Els espais exteriors apareix la platja( apareixen els enfrontaments entre els cosins de
les dues famílies).


6. Opinió
Nosaltres pensem que es una historia d’amor i una tragèdia molt trista com a resultat
de la prepotència i rivalitat de les dues famílies, quan en veritat l’amor deu ser algo
agradable que deu néixer, realitzar-se i consumir-se per a que no hagi acabat en una s
situació així tan desagradable com ho es aquesta.